SAPS ON ES??

Apa que es ben facil..tot i que es una imatge estiuenca segur que tots l' endevineu enseguida..

CIM D'ÀLIGUES

Fa poc he descobert un lloc fantàstic per qui s'estimi les rapinyaires o tan sols admiri aquestes bestioles
es el Cim d'Aligues a Sant Feliu de Codines
Es un lloc on no solament pots veure les aus en captivitat sinó que a mes les veus en total llibertat
es mouen i volen per entre la gent el que fa que les puguis apreciar amb tota la seva esplendor
Us en deixo unes imatges per que feu boca, però us aconsello que us hi passeu.
Disfrutareu de debò.

i podreu fer fantastiques fotografies....

COORDENADES - Latitud 41º41'42,53" Longitud 2º10'23,21"

PORTBOU, FESTA DEL GRAFISME

Aquest cap de setmana, Portbou respirarà creativitat. disseny i grafisme per cada racó.

Hi han molts actes programats i moltes ganes de pasar-ho be.

Si voleu mes informació...http://www.festadelgrafisme.org/

Al poble, s'hi accedeix per l'avinguda de Barcelona, venint de Colera. Molts dels carrers són estrets i sovint costeruts. Hi destaquen la Rambla de Catalunya, sobre la riera que desemboca al mar, el Passeig de la Sardana, paral·lel a la platja, en un extrem del qual hi ha situat l'Ajuntament, l'antic edifici consistorial que presenta una elegant decoració tot i que ara resta abandonat a l'espera de ser la futura seu de la fundació Walter Benjamin i altres cases decorades d'estil modernista com la Casa Herrero, actual centre cívic que alberga una sala d'actes per exposicions temporals, la biblioteca de titularitat municipal amb més de 7.000 llibres indexats, un actiu casal d'avis, i uns tallers ocupacionals.

Els principals llocs d'interès són:

La parròquia de Santa Maria de Portbou.
Baixant de l'església, a la Plaça Major, hi ha font de pedra datada el 1955 i decorada amb l'escut del poble: dues barques de bou al port i una corona.
Prop de l'església, entre el carrer Colera i el carrer Mercat, hi ha una placeta decorada amb la Font dels Ninots, construïda el 1922 per J. Albareda i E. Pastoret.
Davant mateix hi ha l'accés a l'Estació de Portbou. No us la perdeu!
Dolmen del Coll de la Farella
Platja Claper
La Platja Gran

Que tingueu un bon cap de setmana!!


42° 25′ 40″ N, 3° 9′ 33″ E

LES PESQUERES DE BANYOLES

A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.

Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.

En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.


Les pesqueres són d’ús privat (es tracta d’una concessió administrativa) i només se’n pot veure l’exterior. Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.

42°7′10″N 2°45′59″E

RACONS DE DIADA...

Avui es 11 de setembre i voliem demanr-vos a tots que ens ensenyesiu les imatges que mes us han agradat d'aquesta diada.

Per tant estigueu alerta i camara en mà...que esperem les vostres imatges

Bona diada a tots!!

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

El d'avui es un racó que agrada a uns i desagrada a uns altres es tracta del parc Vila Closes a Manresa, es un parc de disseny innovador rodejat en alçada per lo que uns anomenen gàbies, que son unes estructures de ferro galvanitzat que en 2 o 3 anys quedaran cobertes per vegetació donant la sensació de que estant penjades al aire, també hi ha una canalització de aigua. Personalment donaré la meva opinió als comentaris, us poso una explicació del parc i un text de els detractor i diverses fotos entre elles la de la inauguració satírica que es va fer.

A VOSALTRES QUE US SEMBLA?

.....UNA VISIO DEL PARC.....

El parc pintor Vila Closes s’ha inaugurat recentment a Manresa, ordenant un espai de la ciutat encara per urbanitzar. Queda dividit en tres nivells diferents que formen tres terrasses.

En cada un d’aquests tres nivells hi ha diferents tipus d’instal•lacions, plantacions i paviments. Així, en cada nivell es construeix un umbracle, com a espai delimitat per una estructura metàl•lica a l'interior de la qual s’hi ha plantat una zona boscosa acompanyada de diferents tipus d’instal•lacions de lleure.

A l’entorn de cada un dels umbracles es preveuen també diferents tipus d’espais amb paviments diferents: prats amb arbres especialment grans com a contrapunt singular als prats de gespa i espais amb paviments més durs i més propers a l’umbracle.

L’aigua també té un protagonisme especial en el parc: s’hi ha construït un canal que circula en el nivell més baix del parc, seguint un angle recte. El canal desemboca en forma de petita cascada en un petit estany.

Les estructures metàl•liques del parc de la plaça Catalunya formen dos tipus d’elements: les pèrgoles i els umbracles. Tant en el cas de les pèrgoles com, especialment, en el dels umbracles, la intenció és que les enfiladisses cobreixin, amb el temps, part dels elements metàl•lics.

Josep Vila Closes fou un pintor nascut a Manresa l'any 1921 - 2005. La seva primera exposició fou a l'any 1945, a la sala Verge de Manresa. Va fer nombroses exposicions tant a Manresa com a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va obtenir infinitat de premis amb els paisatges i les seves marines, plenes de llum i de color.

La seva és una pintura fortament arrelada a la terra, com la seva actitud cívica i patriòtica, que en els darrers anys li va ser reconeguda amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Manresa, el premi Oleguer Bisbal i el premi Estelada.

------------UNA ALTRE VISIO DEL PARC-----------

No va agradar fa un any i continua sense agradar ara. El parc de la Plaça de Catalunya de Manresa, dedicat al pintor manresà Vila Closes, celebra el seu primer aniversari amb una exigència de veïns i familiars de l'artista: que l'Ajuntament retiri les estructures metàl·liques per "deixar respirar els quatre arbres que hi ha plantats". De moment, el consistori s'ha compromès a estudiar la proposta i al setembre es reunirà amb el col·lectiu de veïns, que ja han advertit que "no pararem fins a aconseguir que treguin les gàbies".

La demanda presentada pels veïns i familiars del parc Pintor Vila Closes és un dels punts de denúncia recollits en el document lliurat a l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, on es demanen diverses actuacions urbanístiques amb el suport de 1.456 signatures de ciutadans. A banda dels també batejats com a ferros o Guantánamo, els usuaris també es queixen que l'espai, de 3.763 m2, no és ni ben aprofitat ni se'n fa un bon ús, així com un mal manteniment.

Amb motiu de les signatures, un grup de veïns va fer una visita al parc amb Camprubí, la regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, i els arquitectes David Closes i Quico Mestres. Teresa Vilaseca, impulsora de la recollida de firmes i representant del col·lectiu de veïns, ha explicat que la retirada de les estructures metàl·liques "és el mínim que podem demanar tenint en compte que s'ha incomplert el projecte que se'ns havia exposat, un parc de verd i més verd, i cap ferro que tragués el nas per enlloc. Els veïns vam acceptar un parc, però no pas aquest". Segons Vilaseca, "l'alcalde va admetre que s'havien equivocat i que el procés havia estat un rave, textualment".

En una consulta feta per Regió7 a una desena d'usuaris, la majoria asseguren que, més enllà de si agraden o no les estructures metàl·liques per al paisatge del barri, el problema també és que els nens s'hi enfilen. Àngels Esteban, veïna de la zona, n'ha estat testimoni més d'una vegada i explica que "molts nens vénen sense els pares i es dediquen a pujar per les gàbies, vejam qui arriba més amunt", talment com si hi hagués un rocòdrom, i "és un perill perquè poden caure i fer-se molt mal". Un dels pares, Jesús Ariza, comenta que "no es fa un bon manteniment del parc, està deixat i no cuiden prou les plantes perquè creixin entre els ferros i facin ombra". Segons Ariza, "el millor seria que els tra- guessin, perquè el parc queda protegit igualment dels cotxes amb murs de ciment" que actualment ja envolten la zona.

Aspectes negatius del parc

Un espai gran i un cost molt elevat (1.389.139 euros) però amb pocs elements per divertir-se. És la visió que tenen els usuaris del parc Pintor Vila Closes. Els nens i nenes que passen el matí o la tarda en aquest espai, i més ara a l'estiu, apofitant el període de vacances, fan volar la imaginació. Els suports que aguanten les estructures metàl·liques, que queden elevades a uns dos metres per sobre del nivell del terra, són, per exemple, porteries de futbol. Així ho expliquen Vladimir Farreras i Lucas Henrique, els quals diuen que "el Congost ens cau molt lluny per anar a jugar a futbol i el Pujolet sempre és ple i no hi ha prou espai per a tothom, així doncs, ens muntem un camp de futbol" al parc de la Plaça de Catalunya i "fem servir les gàbies de porteria". Tot i així, Farreras i Henrique reconeixen que "quan ens veu la Policia Local ens renya i ens diu que no hi podem jugar, però no tenim enlloc més!". En aquest sentit, un pare que també acostuma a anar al pulmó verd amb els seu fills, Jordi Grau, fa notar que "el terreny és molt gran i hi hauria prou espai per fer-hi una zona perquè els nens hi poguessin jugar a futbol. L'únic que realment està ben utilitzat és la taula de ping-pong". Un altre pare, Moisès Contreras, explica que "aquest parc l'han fet malament des del principi perquè el van fer sense pensar. Amb una sola taula de ping-pong no n'hi ha prou i sempre hi ha cues per poder fer una partida".

D'altra banda, les mares i pares també fan notar que, a més de les estructures metàl·liques, el desnivell que hi ha entre el primer espai, on el terra és pintat de color lila, i el segon, de color grana, també és un perill i hi hauria d'haver una barana perquè els nens no saltessin l'aproximadament mig metre d'alçada que separa aquestes dues zones. A més a més, Iolanda Rodríguez destaca que "hi ha uns forats molt grossos on a dins hi ha clavegueres on més d'una vegada han caigut nens".

Els grans absents al parc és la gent d'edat avançada, que sigui perquè hi ha molts infants o perquè no hi ha ombres, no acostumen a freqüentar gaire el parc, sinó que prefereixen quedar-se als afores asseguts als bancs que hi ha al voltant del mur. Rodríguez ha proposat que "si hi posessin estris per fer gimnàstica com al Bosquet de Sant Fruitós estic segura que hi hauria molts avis que es motivarien per fer-hi exercicis".

Bany, estupefaents i alcohol

Usuaris del parc Pintor Vila Closes també han denunciat que hi ha persones, tant petits com adults, que fan servir les làmines d'aigua per banyar-se a les hores de més calor. A més, asseguren que a la nit és un punt de trobada i reunió de joves que fumen substàncies estupefaents i beuen alcohol.

SA PANADES MALLORQUINES

L'Helena, en venir de Mallorca ens va portar unes panades de pèsols, molt bones. Jo personalment no les coneixia. però em van encantar
Aquí us en deixo una recepta..i si voleu veure com es fan, cliqueu aquí


Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients
1kg de farina de fer panades
160g de saïm
250ml d'oli
250ml d'aigua
Pèsols al gust amb una mica d'oli
Sobrassada
Pebre bo
Sal

Estris
Bol
Paper de cera
Llauna

Una recepta salada, tradicional de Mallorca. Hi ha panades farcides d'altres menges, però aquestes són les que ens agraden més.

L'elaboració és senzilla: posam a dins un bol el saïm, l'oli i l'aigua i ho mesclam tot bé amb la mà. En estar llest, afegim la farina, i seguim pastant amb la mà fins que aconseguim una bolla de massa homogènia.

Preparam els pèsols amb sal, una mica d'oli i pebre bo, i feim les tallades o pessigades de sobrassada, amb la proporció que volguem.

Retallam una forma redona de paper de cera i l'untam amb una mica d'oli extra.

Feim bolles d'uns 100g de massa per a preparar la cistella de la panada i posam una bolla a sobre del paper. Pitjam amb el polze el centre de la bolla i l'obrim, aixecant la paret a la vegada.

Amb una altra bolleta més menuda feim la tapa de la panada.

Omplim la cistella amb els pèsols i la sobrassada. Posam la tapa a sobre i trenam la pasta de la tapa amb la de la paret, amb un moviment de pessigada lateral.

Preparam el forn a 200ºC, i hi ficam les panades a sobre d'una llauna untada amb oli, baixant la temperatura a 180ºC. Posam foc des d'abaix i les tenim uns 30 minuts. Després posam foc des d'adalt i esperam uns 20 minuts. Les panades tornaran daurades, i abans que el color s'enfosqueixi, aturarem el foc i les treurem del forn.

Menjau les panades en 2 o 3 dies, és quan són bones. Si pensau congelar-ne, és una bona idea fer-ho amb la pasta sense coure, i deixar el forn per al dia que les volgueu menjar.

Us puc assegurar que us llepareu els dits..bon profit!!

PERATALLADA

En Joan Gasull ens vol fer entrar ganes d'anar a Peratallada i ens va fer arribar aquesta tentadora imatge.
Us hi animeu??

Peratallada és una vila del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac. Al 2005 tenia 222 habitants.

Declarat conjunt històrico-artístic conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.

Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya era natural d'aquesta població.

Racó amb llegenda

Aquí teniu una imatge de les mes populars de Girona

Explica la llegenda que qualsevol persona que no vulgui marxar de de la ciutat o vulgui tornar a ella te que fer un peto al cul de la lleona que es s'enfila en una columna del carrer Calderers.

Sembla que temps enllà era un reclam publicitari de un hotel que hi havia a la zona

Ara ja esteu avisats...

POU DE LLUM

Molt a prop de casa en un indret on fa un parell d'anys es van gastar un munt de cèntims per convertir-ho en una zona enjardinada, i on realment a part de fer unes pàsseres de formigó de color marro i reduir zona d'aparcament on es van plantar rosers silvestres que ràpidament es van convertir en esbarzers, i posar arbres molts d'ells ja plantats morts. Tot passejant per l'indret vaig veure que també havien posat un lloc anomenat POU DE LLUM ( algú sap realment que es? Coneixeu algun mes? )Jo a Internet he trobat aquest dos enllaços.

ENLLAÇ 1.

ENLLAÇ 2.

Realment el lloc tant per les vistes com la tranquil·litat que es respira s'ha convertit en un lloc on jo hi molta gent seu i es eixa atrapar per el lloc en busca de un xic de pau.

UN RACÓ SOTA TERRA

Fa uns dies vaig tindre la sort de visitar un racó sota terra, una mina de petroli a Riutort a El Berguedà, un lloc on es trenca la idea que tenim de la explotació d'aquest oli fosil del qual fem un usen moltes de les nostres activitats em va sorprendre i us aconsello visitar-la si teniu l'oportunitat.

Us deixo un enllaços sobre la mina.

Mina de Petroli – Riutort

Si veniu a visitar la mina de petroli de Riutort, trobareu, en un indret apartat i de considerable bellesa, les restes d'una explotació antiga, avui gens freqüent. La visita transcorre al llarg de les galeries d'aquesta mina, que es caracteritza per semblar-se a una cova natural, amb la singular particularitat que amaguen les seves pedres impregnades d'or negre. Durant l'explicació s'apropa al visitant a tot el que representa el petroli, des de la seva formació, la seva extracció i utilització, passant per les seves possibilitats, problemes i incerteses.

Amb tot, a Riutort s'hi poden observar d'altres petites meravelles; com són les salamandres que hi habiten, els bacteris que s'alimenten del petroli, les formacions de carbonat, i la encandilant galeria sud, plena d'una aigua blau turquesa. Es tracta d'una mina petita, però no per això poc interessant. Riutort representa una molt bona oportunitat per apropar-se a un recurs que, tot i envoltar-nos en la nostra vida quotidiana, ens és molt desconegut.

La mina de petroli de Riutort es troba a 30' de Berga. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, i a la curva, abans d'arribar al trencant del càmping Espelt hi trobareu la pista. Cliqueu al títol per veure l'accés a Google Maps i reduïu el zoom per situar-vos. La mina obre al públic els dissabtes i diumenges, d'11 a 14 hores. Les visites són guiades i tenen una durada variable depenent de les exigències i interessos del públic.

AQUESTA ERMITA?

En aquests post us poso les imatges de una ermita que esta situada a una població que te aquestes dades geogràfiques,

Latitud: 40.55

Longitud: 0.483333

Altura Mitjana: 65 metres.

com a pista us diré que esta situat entre Portbou i Vinaròs, això si al sud de Cambrils, Vinga que segur la trobareu i malgrat penseu que es broma la primera pista us pot ser molt útil.

VULL IMATGES DE AQUEST RACO.

Avui us proposo un lloc us dono la descripció de un lloc força peculiar sobre tot per el lloc on es situat a la descripció hi han pistes que segur us portara a localitzar, i al vostres comentaris deixeu els enllaços de imatges del lloc que penseu que estic descrivint.

-------------------------------------

Cal pujar a la Mola .... Es comença l'excursió remuntant unes escales que segueixen un viacrucis. Passats uns 15 o 20 minuts s'arriba al fil de l'altiplà, es creua una portella de ferro i se surt en un petit promontori que permet gaudir d'una bona vista sobre el peculiar i agradable ras de la Mola de ..... A mà dreta es divisa la petita capella de Sant Pere Màrtir, davant i al fons, el santuari. Es continua pel mateix camí.

Uns minuts després s'arriba al santuari de la Mare de Déu de..., habitat permanentment per una petita, laboriosa i culta comunitat de monjos. Per visitar-lo, cal demanar la clau. Després, val la pena donar un tomb sencer resseguint el perímetre de la mola (cal vigilar amb els espadats verticals) i veure, a l'extrem sud-est d'aquesta, la petita ermita de Sant Jaume. La vista de la serra de Busa i la de Bastets sobre les aigües del pantà de ....... són imponents. Tot l'indret convida a la meditació. Per tornar es desfà el camí. L'alçada d'aquest santuari es aproximadament 1.190 m.

CAPELLETA CONTEMPORÁNEA

Els carrers de Mataró sorprenen per la gran quantitat de capelletes de carrer que es poden veure en moltes cases, antigues i noves. Són petites fornícules encastades a les façanes amb la imatge de la Mare de Déu o de sants diversos. N'hi ha de tota mena d'estils i d'èpoques. Entre les més contemporànies cal destacar la dedicada a les santes Juliana i Semproniana, obra de Manuel Cusachs (1979), al carrer d'en Pujol, on segons la tradició hi van néixer les Santes.

UN RACÓ AMB UN SÍMBOL D'IDENTITAT

Aquests dies que s'ha parlat força dels braus i alguns plantegen com un símbol d'identitat del estat Espanyol, potser un animal noble com un brau, que també es particip de moltes festes a Catalunya sobre tot a les terres del Ebre, recordo que coincidint amb unes vacances vaig anar a veure els bous capllaçats i unes nenes que no crec que tinguessin mes de quatre anys en veure els bous van començar espontàniament a cridar; “ aquests bous no valen res, que es pixen per les carrers”.

I em vaig adonar de com una festa i un animal pot ser símbol d'identitat de un poble i de una gent, i crec que conserva aquestes festes es licit i es conservar un símbol cultural i tradicional.

Però el que mai pot acceptar-se com a símbol d'identitat de un poble es la tortura de un animal fins a la mort com son les “ corridas de toros” .

I per molt que es malbarati la paraula Llibertat aquesta es pot entendre com un dret a fer patir i torturar un animal fins a la mort.

Per això des de aquest bloc i a nivell personal manifesto la meva satisfacció per la prohibició de” las corridas de toros” a Catalunya.

Eh que en aquest post us vull donar a conèixer un racó que val molt la pena i per moltes raons visitar i es la reserva del ruc Català de Fuives, potser que mireu l'enllaç d'aquest raco on es lluita per conservar un animal com el ruc, que no es gens ruc, de fet abans les orelles que se els hi posaven al alumnes , era per tal de que se'ls hi encomanes la intel·ligència del ruc.

I a mes el ruc Català com a raça pròpia del nostre país, també ha esdevingut un símbol de identitat de la nació catalana.

QUE SON?

A moltes monuments medievals si us fixeu a les pedres podreu trobar marques diverses com les de la fotos de sota

Sabeu el que son?

................´MURALLAT

Avui el racó es tot un poble un poble que s'està restaurant sempre que hi puc i paro bé mes aviat i pujo, i la restauració esta pràcticament enllestida. La meva memòria em falla i ara no se el nom d'aquest bonic poble murallat.

VA M'EL DIEU VOSALTRES?

UN RACÓ QUASI CELESTIAL

De vegades llocs com aquests santuari santuari de Puig-agut, situat al punt mes alt de Manlleu que sembla fets per que les pregaries dels fidels, o les queixes dels descreguts arribin ràpidament a les corts celestials, al menys aquests amb aquesta torre coronada de blau sembla que es tingui que fondre amb el cel, sens dubte una bonica estampa a la comarca de Osona.

Altres dades:

El 29 de desembre de 1883 es va posar la primera pedra del santuari de Puig-agut de Manlleu situat en el punt més alt del terme d’aquest municipi i molt a prop –aleshores es creia que era en aquell mateix punt- d’on conflueixen aquest terme municipal amb els de Torelló i Santa Maria de Corcó-l’Esquirol.

La construcció d’aquest edifici es deu a l’impuls de Ramon Madirolas i Codina (1856 – 1927), terratinent i emprenedor manlleuenc, que en va disposar els terrenys de la seva propietat, propers a la seva casa pairal, el mas Madirolas. El projecte s’emmarcava dins la promoció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús que va impulsar el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (1826 – 1901) dedicant-li tota la diòcesi, el maig de 1883.

Esteve Gaja ens descobreix la raó per la qual es va procedir a la col·locació en un moment de l’any, si més no, climatològicament poc propici: “en Ramon Madirolas és qui porta la veu cantant i la col·locació de la pedra es el dia 29 [Gaja comet un error al fer constar el mes de setembre i no el de desembre com és correcte] de l’esmentat any [1883], i com sia que des d’un principi, hi ha la intenció de dedicar-hi un altar principal a la Verge de Lorda, hom procura, malgrat la inclemència del temps, que la primera pedra sia posada precisament l’any 1883, perquè s’hi commemora solemnement el vint-i-cinc aniversari de les aparicions de la Verge a Bernadette Soubirous (1)”.

“La crònica ens diu que era el dia 29 de desembre de l’any 1883, a les 11 del matí, quan el bisbe Morgades arribava a la cruïlla de la carretera de Sant Martí i el camí veïnal de la masia de Madirolas, on va ser rebut amb una salva de trabucs i fusells a càrrec del sometent i mossos d’esquadra. Acompanyat fins a la casa pairal de Madirolas, allà va ser complimentat per les diferents comissions convidades i especialment pels membres dels ajuntaments de Manlleu, Torelló i Santa Maria de Corcó, els tres municipis que termenegen en el lloc escollit per edificar el santuari. Tot seguit, amb acompanyament d’orquestra, la comitiva es va traslladar al punt més elevat del terme de Manlleu per a la col·locació de la primera pedra, on el bisbe va procedir a la seva benedicció i a introduir un tub en un forat del centre de la pedra, on hi havia l’acta de l’esdeveniment amb la signatura d’alguns dels presents, un exemplar de la Revista Popular i El Correo Catalán d’aquella data i algunes medalles. Es va cloure l’acte amb el parlament del bisbe Morgades, noves descàrregues del trabucaires i l’acompanyament de l’orquestra”

La inauguració del temple es va fer el 18 de febrer de 1886 seguint els plànols de l’arquitecte August Font que s’havia inspirat en la basílica francesa de Lorudes. El bisbe Morgades va presidir, de nou, aquest esdeveniment. Gaja recorda que “el santuari de Puig-agut és tingut pel primer consagrat al Sagrat Cor de Jesús” i detalla com “en el Breu Pontifici concedit per S. S. Lleó XIII el dia 3 de juny de 1902 s’hi diu ‘Santuari loci Puig.agut in diocesis Cicen, primi in Hispania erecti in honorem SSmi. Jesus Cordis.

UN CARRO A LA CIUTAT.

De vegades las ciutats i la seva gent ens porten imatges i de temps passats o potser no, A Manresa hi aquests pagès ( amb tot el respecte i amor, que jo també soc mig pages)que viu al barri de les escodines i que viu a una casa nova i moderna amb garatge inclòs el que passa es que al seu garatge no tanca un cotxe i tenca el seu carro i el Matxo , i amb aquest mitja de transport es desplaça per la ciutat no cal dir que te una bona visió del trafic.

Per cert sabeu la diferencia entre un cavall i un matxo?

RACONS D'ABANS

De vegades a les grans ciutats hi han racons que semblen ancorats en el passat, un carre tal com era fa 40 anys , una masia amb la seva activitat agrària i ramadera en mig de una ciutat moderna, aquest vídeo mostra un carrer d'aquests amb les gallines corrent per el carrer,al costat de unes de les principals vies de Manresa, com a referència us diré que esta a escassos metres de on la multinacional TOUS tenia la seva seu social.

I abaix us poso unes imatge de un indret ara molt transformat del any 1950 a veure si encerteu qui indret es.

I us convido a participar enviant fotos de racons d'abans.

RACONS ON FER PASSAR LA CALOR

Ara que la calor es deixa sentir de valent i diuen que l'estiu serà molt xafogós cal buscar llocs on podem apaivagar la calor, jo us proposo dos llocs. I m'agradaria que ens feu arribar mes racons per escapolir-se de la calor, mes que informació serà un servei molt útil i refrescant.

La ribera Salada

La ribera Salada té una longitud d'uns 40 km, i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera. D'altra banda, el caràcter salobre es manifesta fins i tot en el seu curs inferior, ja prop del Segre. Per a arribar allí cal prendre la carretera de Solsona en direcció a Bassella (C-26). A uns 3 km, a la dreta, se segueix per la carretera que duu a Cambrils i a uns 12 km es troba el pont del Clop. En aquest lloc, la conca del riu adopta formes curvilínies; per aquesta raó aquest tram rep el nom de canal Serpent; lloc on, si fa bon temps, podrem gaudir d'un bany en les seves aigües transparents.

LA RIERA DE MERLÈS.

La Riera de Merlès és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s’està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l’any, però sobretot a l’estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d’aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a Santa Maria de Merlès. Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes. Aneu-hi a inicis de l’estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a Prats de Lluçanés la festa dels Elois, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions

QUINA CIUTAT ES?

Fa uns dies vaig estar a una ciutat Catalana es capital de comarca, la creua un riu que porta el nom de la comarca i el riu a mes fa de limit amb un altre població amb nom de santa. Te una activitat econòmica força olorosa . Quina ciutat es us poso unes imatges.