divendres, 30 de juliol del 2010

UN RACÓ AMB UN SÍMBOL D'IDENTITAT



Aquests dies que s'ha parlat força dels braus i alguns plantegen com un símbol d'identitat del estat Espanyol, potser un animal noble com un brau, que també es particip de moltes festes a Catalunya sobre tot a les terres del Ebre, recordo que coincidint amb unes vacances vaig anar a veure els bous capllaçats i unes nenes que no crec que tinguessin mes de quatre anys en veure els bous van començar espontàniament a cridar; “ aquests bous no valen res, que es pixen per les carrers”.

I em vaig adonar de com una festa i un animal pot ser símbol d'identitat de un poble i de una gent, i crec que conserva aquestes festes es licit i es conservar un símbol cultural i tradicional.

Però el que mai pot acceptar-se com a símbol d'identitat de un poble es la tortura de un animal fins a la mort com son les “ corridas de toros” .

I per molt que es malbarati la paraula Llibertat aquesta es pot entendre com un dret a fer patir i torturar un animal fins a la mort.

Per això des de aquest bloc i a nivell personal manifesto la meva satisfacció per la prohibició de” las corridas de toros” a Catalunya.


Eh que en aquest post us vull donar a conèixer un racó que val molt la pena i per moltes raons visitar i es la reserva del ruc Català de Fuives, potser que mireu l'enllaç d'aquest raco on es lluita per conservar un animal com el ruc, que no es gens ruc, de fet abans les orelles que se els hi posaven al alumnes , era per tal de que se'ls hi encomanes la intel·ligència del ruc.

I a mes el ruc Català com a raça pròpia del nostre país, també ha esdevingut un símbol de identitat de la nació catalana.

dimecres, 28 de juliol del 2010

QUE SON?

A moltes monuments medievals si us fixeu a les pedres podreu trobar marques diverses com les de la fotos de sota

Sabeu el que son?









diumenge, 25 de juliol del 2010

................´MURALLAT




Avui el racó es tot un poble un poble que s'està restaurant sempre que hi puc i paro bé mes aviat i pujo, i la restauració esta pràcticament enllestida. La meva memòria em falla i ara no se el nom d'aquest bonic poble murallat.

VA M'EL DIEU VOSALTRES?

dimecres, 21 de juliol del 2010

UN RACÓ QUASI CELESTIAL

De vegades llocs com aquests santuari santuari de Puig-agut, situat al punt mes alt de Manlleu que sembla fets per que les pregaries dels fidels, o les queixes dels descreguts arribin ràpidament a les corts celestials, al menys aquests amb aquesta torre coronada de blau sembla que es tingui que fondre amb el cel, sens dubte una bonica estampa a la comarca de Osona.

Altres dades:


El 29 de desembre de 1883 es va posar la primera pedra del santuari de Puig-agut de Manlleu situat en el punt més alt del terme d’aquest municipi i molt a prop –aleshores es creia que era en aquell mateix punt- d’on conflueixen aquest terme municipal amb els de Torelló i Santa Maria de Corcó-l’Esquirol.

La construcció d’aquest edifici es deu a l’impuls de Ramon Madirolas i Codina (1856 – 1927), terratinent i emprenedor manlleuenc, que en va disposar els terrenys de la seva propietat, propers a la seva casa pairal, el mas Madirolas. El projecte s’emmarcava dins la promoció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús que va impulsar el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (1826 – 1901) dedicant-li tota la diòcesi, el maig de 1883.

Esteve Gaja ens descobreix la raó per la qual es va procedir a la col·locació en un moment de l’any, si més no, climatològicament poc propici: “en Ramon Madirolas és qui porta la veu cantant i la col·locació de la pedra es el dia 29 [Gaja comet un error al fer constar el mes de setembre i no el de desembre com és correcte] de l’esmentat any [1883], i com sia que des d’un principi, hi ha la intenció de dedicar-hi un altar principal a la Verge de Lorda, hom procura, malgrat la inclemència del temps, que la primera pedra sia posada precisament l’any 1883, perquè s’hi commemora solemnement el vint-i-cinc aniversari de les aparicions de la Verge a Bernadette Soubirous (1)”.


“La crònica ens diu que era el dia 29 de desembre de l’any 1883, a les 11 del matí, quan el bisbe Morgades arribava a la cruïlla de la carretera de Sant Martí i el camí veïnal de la masia de Madirolas, on va ser rebut amb una salva de trabucs i fusells a càrrec del sometent i mossos d’esquadra. Acompanyat fins a la casa pairal de Madirolas, allà va ser complimentat per les diferents comissions convidades i especialment pels membres dels ajuntaments de Manlleu, Torelló i Santa Maria de Corcó, els tres municipis que termenegen en el lloc escollit per edificar el santuari. Tot seguit, amb acompanyament d’orquestra, la comitiva es va traslladar al punt més elevat del terme de Manlleu per a la col·locació de la primera pedra, on el bisbe va procedir a la seva benedicció i a introduir un tub en un forat del centre de la pedra, on hi havia l’acta de l’esdeveniment amb la signatura d’alguns dels presents, un exemplar de la Revista Popular i El Correo Catalán d’aquella data i algunes medalles. Es va cloure l’acte amb el parlament del bisbe Morgades, noves descàrregues del trabucaires i l’acompanyament de l’orquestra”

La inauguració del temple es va fer el 18 de febrer de 1886 seguint els plànols de l’arquitecte August Font que s’havia inspirat en la basílica francesa de Lorudes. El bisbe Morgades va presidir, de nou, aquest esdeveniment. Gaja recorda que “el santuari de Puig-agut és tingut pel primer consagrat al Sagrat Cor de Jesús” i detalla com “en el Breu Pontifici concedit per S. S. Lleó XIII el dia 3 de juny de 1902 s’hi diu ‘Santuari loci Puig.agut in diocesis Cicen, primi in Hispania erecti in honorem SSmi. Jesus Cordis.

dilluns, 19 de juliol del 2010

UN CARRO A LA CIUTAT.



De vegades las ciutats i la seva gent ens porten imatges i de temps passats o potser no, A Manresa hi aquests pagès ( amb tot el respecte i amor, que jo també soc mig pages)que viu al barri de les escodines i que viu a una casa nova i moderna amb garatge inclòs el que passa es que al seu garatge no tanca un cotxe i tenca el seu carro i el Matxo , i amb aquest mitja de transport es desplaça per la ciutat no cal dir que te una bona visió del trafic.

Per cert sabeu la diferencia entre un cavall i un matxo?

divendres, 16 de juliol del 2010

RACONS D'ABANS

De vegades a les grans ciutats hi han racons que semblen ancorats en el passat, un carre tal com era fa 40 anys , una masia amb la seva activitat agrària i ramadera en mig de una ciutat moderna, aquest vídeo mostra un carrer d'aquests amb les gallines corrent per el carrer,al costat de unes de les principals vies de Manresa, com a referència us diré que esta a escassos metres de on la multinacional TOUS tenia la seva seu social.


I abaix us poso unes imatge de un indret ara molt transformat del any 1950 a veure si encerteu qui indret es.

I us convido a participar enviant fotos de racons d'abans.

dijous, 15 de juliol del 2010

RACONS ON FER PASSAR LA CALOR

Ara que la calor es deixa sentir de valent i diuen que l'estiu serà molt xafogós cal buscar llocs on podem apaivagar la calor, jo us proposo dos llocs. I m'agradaria que ens feu arribar mes racons per escapolir-se de la calor, mes que informació serà un servei molt útil i refrescant.

La ribera Salada

La ribera Salada té una longitud d'uns 40 km, i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera. D'altra banda, el caràcter salobre es manifesta fins i tot en el seu curs inferior, ja prop del Segre. Per a arribar allí cal prendre la carretera de Solsona en direcció a Bassella (C-26). A uns 3 km, a la dreta, se segueix per la carretera que duu a Cambrils i a uns 12 km es troba el pont del Clop. En aquest lloc, la conca del riu adopta formes curvilínies; per aquesta raó aquest tram rep el nom de canal Serpent; lloc on, si fa bon temps, podrem gaudir d'un bany en les seves aigües transparents.

LA RIERA DE MERLÈS.

La Riera de Merlès és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s’està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l’any, però sobretot a l’estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d’aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a Santa Maria de Merlès. Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes. Aneu-hi a inicis de l’estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a Prats de Lluçanés la festa dels Elois, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions

QUINA CIUTAT ES?


Fa uns dies vaig estar a una ciutat Catalana es capital de comarca, la creua un riu que porta el nom de la comarca i el riu a mes fa de limit amb un altre població amb nom de santa. Te una activitat econòmica força olorosa . Quina ciutat es us poso unes imatges.




dimarts, 13 de juliol del 2010

CAMINS DE RONDA









Les fotos corresponen a l'excursió pel GR del cami de ronda
que va de l'Ametlla i arriba a l'Ampolla-Perelló, voregem sempre la costa, un dels pocs paratges verges que es poden trobar per Catalunya.


http://telamamaria.blogspot.com
http://trucadors.blogspot.com












divendres, 9 de juliol del 2010

PERPINYÀ

Tot pasejant per aquesta ciutat de la Catalunya Nord varem recullir aquestes imatges que avui compartim amb vosaltres...














Perpinyà es la capital del departament frances dels Pirineus Orientals i del districte homonim
Es troba al centre de la comarca i plana del Rosselló.

Es vorajada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regio de les Corberes i al est per la mar Mediterrania i la travessa el riu Tet
Esta dividida en 9 cantons

Les activitats economiques pricipals son el sector agroalimentari i la metal·lurgia
Te uns 118.500 habitants
I una extensio de 68,07 km2
I una altitut sobre el nivell del mar de 30 m.

El seu alcalde es Jean Marc Pujol

Dels Castellet, l'estacio del tres, o l'aeroport, ja en parlarem un altre dia...

dimarts, 6 de juliol del 2010

RACONS DEL BAGES.

I aquí us invito a conèixer algunes ermites i esglésies del Bages i la gran majoria comento la seva histories..




diumenge, 4 de juliol del 2010

TORNEM A CASA !!

Aquesta es la sensació que tenim; la nostra aventura al *Descobrir Catalunya* ha acabat aviat
Sens dubte estàvem fora de lloc, i hem pogut veure que molts de vosaltres tampoc us hi sentíeu a gust
A partir d'avui, retornem als nostres orígens.
Si ens voleu seguir o participar ens teniu a http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/
on us continuarem ensenyant les coses de la nostre terra que tant ens agraden i que ens fan disfrutar. Moltes ja programades i moltes altres de noves.

Moltes gracies a tots.
Us hi esperem!!

Joan i Àngels